L'Annaïs va nèixer el diumenge 3 de Juny a les 17h50, a casa (Ja estava
planificat així). El part va ser sorprenent !!!!
A les 2h de la matinada trencàvem aigües.
De l'emoció en Lluís i jo no vam dormir en tota la nit. (error molt gran ja que les contraccions eren molt suaus i no em feien mal)
A les 11h venia un comadrona i em deia que tot just estava de pre-part, que encara no havia començat a dilatar i que més tard vindria l'altra comadrona que m'atenia. Ella va marxar.
A les 14h va venir l'Inma Marcos (la 2a comadrona) i .... em vaig desesperar, ...estava agotada per no haver dormit, les contraccions ja feien mal desde el matí i em seguien dient que tot just començava a dilatar !!!
Es va quedar perquè em va veure "fe-ta caldo".
Cap a les 17h de la tarda em va dir que tot anava molt lent, que em veia molt tensa i que la nena no naixeria abans de la nit, que ja havia avisat a la seva família que dormiria a casa,.... i va dir-li a en Lluís que anés a dormir una estona.
A les 17h vaig anar al lavabo, tenia necessitats,... m'hi vaig quedar estona, uns 40 minuts... Cada vegada que em volia aixecar em venia una nova contracció,... i de sobte el meu cos va començar a apretar de forma que jo no podia controlar,.... em pensava que em partia, em vaig espantar i vaig cridar que vinguessin.
La llevadora i en Lluís, van arribar corrents, la Inma va portar la cadireta de parts, en Lluís es va col.locar darrera meu, amb l’estrés es va obrir l’aixeta de la dutxa... ens vam esquitxar tots,...
El temps de recol.locar-nos tots ràpid i ja teníem la nena als braços !!!!!!!!! Havíen passat 5 minuts !!!!
I 50 minuts des que m'havien dit que tot just començava a dilatar i que estava de mig centímetre,... !!!!
Final sorprenent !!!!! Eren les 17h50 !!!!!
Sort que la Inma Marcos no havia marxat !!!!!! Realment vaig dilatar en la intimitat.... (com els mamífers?). L'expulsió va ser rapidíssima,.... i ni punts ni.... ni cap ferida.....
Realment jo necessitava intimitat. No dilatava i quan vaig estar sola vaig dilatar de cop.
Recordo que les contraccions que vaig viure sola van ser molt menys doloroses.
L'Annaïs va sortir amb els ulls ben oberts, pesava 3'250 Kg i media 50 cm.
Va plorar uns 10 segons. Crec perquè tots estàvem esverats i cridant mentre intentàvem gestionar la rapidesa de la situació.
De seguida va obrir els ulls i es va calmar. Tot va ser perfecte.
La meva recuperació va ser molt ràpida,.... Si m'haguessin posat una epidural hagués sigut una llàstima, perquè el que realment feia mal eren les contraccions de la pre-dilatació,.... i m'hagués perdut el final : una sensació impressionant i molt maca !!!!!
L’endemà no m’en recordava de cap dolor, podia seure, saltar, caminar,... cap dolor ni cap record de dolor!!!! Només em va quedar un record molt bonic del cap passant a través de la pelvis.
Ni el meu cos ni les meves emocions van quedar ferits.
Va ser un part respectuós i amb tota la intimitat que jo desitjava.
En un hospital no crec que hagués dilatat i segurament hagués acabat amb cesària. Jo necessitava estar sola.
Crec també que l’Annaïs té una calma interior que no tindria si hagués nascut en un part hospitalari, amb tantes manipulacions.
VOLS EXPLICAR-NOS EL TEU PART?
A COMENTARIS,...
precios...
ResponElimina